Avui dia 30 de març de 2020 no podem deixar d’assenyalar que és el dia internacional del treball de la llar i volem aprofitar per fer un enorme crit de reconeixement a aquesta professió, que sustenta la vida i fa possible que tinguem a les persones grans ateses i ben cuidades. També que tinguem les nostres llars netes, endreçades i desinfectades. Quelcom que a dia d’avui forma part de les normes bàsiques i essencials d’higiene de qualsevol llar.
El Covid-19 i la crisi que es percep, han posat de manifest com aquest és un dels treballs essencials que es requereixen seguir fent. És l’hora doncs de reconèixer-lo i posar-lo en valor.
En aquest reconèixer hi va lligat també una reivindicació de drets per a les treballadores de la llar que permetran que aquest treball es dignifiqui i es pugui desenvolupar amb les millors condicions possibles. I que garanteixin per tant, que hi hagi una qualitat i una seguretat en la persona acompanyada i/ la llar atesa.
Com bé sabem, aquesta professió no es contempla en la seguretat social dins del Règim General, sinó que forma part d’un règim especial. És per això que treballadores i famílies es veuen desprotegides, soles i desinformades a l’hora de gestionar contractes i poder complir les condicions laborals que es requereixen. La nostra societat no està preparada ni organitzada tenint en compte el cost i el valor que té l’atenció de les persones grans i dependents… Vivim de cara a la producció i d’esquena a les cures, i en un moment com l’actual ens trobem amb famílies que necessiten cures, i treballadores que necessiten feines, però l’encaix es fa complex per falta de mesures de protecció, informació, acompanyament i mitjans econòmics. Per això tot queda a mercè de la bona voluntat i priorització d’aquells que contracten.
El treball de la llar, no és que gaudeixi d’unes condicions laborals suficients, ja que en molts casos es realitza sense contracte i/o sota unes condicions gens dignes. Des de Càritas, treballem perquè això no sigui així, al mateix temps que volem reconèixer el vostre compromís com a famílies ocupadores en mantenir aquest treball digne, sabent que cada situació és diferent i que en molts casos això té un cost econòmic que fa replantejar una organització familiar concreta. Aquesta és una feina que té una gran sobrecàrrega, física, emocional, psicològica i social. I només qui ho ha viscut, pot entendre que significa cuidar una persona gran.
Posem la vida al centre. Visca les treballadores de la llar i Visca la nostra gent gran!
Equip laboral del projecte Fita de Càritas Arxiprestal de Manresa – Càritas Diocesana de Vic