Suspensió dels desnonaments i prohibició del tall de subministraments a les persones vulnerables, una mesura urgent i necessària

Fa unes setmanes, Càritas publicava el seu informe “Un impacte sostingut després del confinament. La realitat de les famílies acompanyades per Càritas” on es tornava a constatar, com al juny passat, que, a causa de la pandèmia, més de 650.000 persones viuen en llars que no poden fer front a les despeses de subministraments del seu habitatge i prop de 42.000 famílies s’han vist obligades a canviar de residència per a disminuir les despeses.

Des d’aquestes terribles i inhumanes dades quotidianes, segons Càritas, la publicació del Reial decret llei 37/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents per fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports, procurarà, almenys temporalment, vies de solució davant la dificultat de sostenir l’habitatge i les entrades totalment necessaris per a una vida digna (aigua, electricitat i gas).

Ja en el seu document “Per una societat més justa. Propostes polítiques davant les eleccions legislatives de 2019”, Càritas, com a Proposta n. 3, plantejava una reforma legislativa que protegeixi les famílies vulnerables en cas de desallotjament, sol·licitant als nostres governants les reformes legals necessàries per no dur a terme desallotjaments forçosos sense proveir a les persones i famílies d’un allotjament alternatiu, dins d’un procés tutelat pels Serveis Socials.

Aquests mesos, i davant les diverses mesures d’emergència que s’han anat aprovant, Càritas ha reiterat aquest recordatori i el requisit imprescindible d’incloure en les mateixes a totes les persones i famílies en situació de vulnerabilitat, no només la sobrevinguda per la COVID-19 , sinó molt especialment els que ja de forma estructural i sostinguda la venien patint, i que han vist augmentada exponencialment aquesta vulneració i exclusió social i econòmica.

Càritas celebra l’aprovació del Reial Decret assegurant que és una notícia esperada, necessària, urgent i imprescindible, però alhora adverteix que el Reial Decret deixa alguns aspectes sense resoldre, que deixaran fora d’aquestes mesures a persones i famílies que haurien de poder accedir-hi.

Càritas proposa l’adopció de polítiques públiques que facin efectiu, primer, el dret humà a l’habitatge per a totes les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social i, en segon lloc, l’establiment de mesures actives per a la protecció de les famílies davant la vulnerabilitat energètica que assegurin que la transició cap a un model energètic més net i sostenible és justa per a les comunitats i col·lectius afectats.


Comparteix.