Les Càritas de Catalunya van atendre l’any passat 321.287 persones i demanen a les administracions públiques mesures urgents per combatre la pobresa

El Cardenal Arquebisbe Joan Josep Omella ha presidit aquest dimecres 31 d’octubre la presentació de la memòria d’actuacions de Càritas a Catalunya. En l’acte, Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, ha presentat la tasca desenvolupada per les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, una tasca que ha estat possible gràcies a l’acció en xarxa de les 526 Càritas parroquials, interparroquials i arxiprestals, i les 10 diocesanes amb el suport de 13.583 persones voluntàries (un 6% més que l’any 2016), acompanyades per 524 professionals contractats.

En la seva intervenció, Roig ha manifestat que “respecte de l’any 2016, hem atès un 11% menys de persones, en total 321.287 (360.604 el 2015). Tot i que aquesta dada ens podria omplir d’optimisme, la realitat és més crua: hem atès menys persones, però les que atenem requereixen més suport. La precarietat s’ha instal·lat com a forma de vida de moltes persones. L’anomenada recuperació econòmica no està arribant d’igual manera a les persones i llars en exclusió més severa”, ha advertit Francesc Roig.

La despesa efectuada l’any 2017 per les Càritas diocesanes ha estat de 43,1 milions d’euros, dels quals el 79,9%, 34,4 milions d’euros, s’han destinat a l’Acció Social.

Les diferents problemàtiques socials que s’han abordat (exclusió residencial, precarietat laboral, la soledat de moltes persones grans…), ha indicat Roig, reflecteixen la debilitat del nostre model social. “Calen canvis estructurals de fons” ha dit el president de la institució.

El perfil de les llars ateses

Posteriorment, Raquel Carrión, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya ha exposat el perfil de les llars ateses a les 10 Càritas catalanes.

La majoria de les llars ateses són les formades per famílies amb menors (61,1%), cosa que indica la seva vulnerabilitat, i en especial de les mares soles. Cal destacar l’increment dels parents que viuen junts, fins al 9,5%. Les persones que viuen soles representen el 22,4%.

Pel que fa a la tinença de l’habitatge, el 33,7% de famílies i persones soles no tenen un habitatge digne. Amb aquestes dades es posa de manifest que moltes persones ateses no poden accedir a un lloguer assequible per la manca de recursos suficients i perquè no existeix un parc públic de lloguer suficient.

El 44,4% de les persones ateses han nascut a Espanya o a la resta d’Europa, el 18,5% a l’Amèrica del Sud i Central; el 31,9% a l’Àfrica; l’1,9% a l’Àsia i el 3,4% a la resta del món. En destaca un increment de les persones procedents d’Hondures, El Salvador, i Veneçuela. A les persones que es veuen obligades a marxar del seu país per motius econòmics s’hi afegeixen les que fugen de situacions de violència.

El 19,2% de les persones en edat laboral treballen (sempre en feines precàries, amb una elevada temporalitat, intermitents i de molt poques hores), mentre que un 80,8% es troben a l’atur.

Enguany, la Memòria 2017 incorpora una nova secció, la de les entitats vinculades. Les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya van comptar amb 10 Empreses d’Iniciativa Social (EIS) i dues fundacions vinculades: una que treballa en l’àmbit de l’habitatge social i l’altra en el de les drogodependències. El volum de gestió de les 10 EIS el 2017 va ser de 17,8 milions d’euros.

Les 10 Empreses d’Iniciativa Social (EIS) van inserir laboralment 872 treballadors i treballadores l’any 2017, d’un total de 5.366 que van participar en els itineraris d’inserció.

Un total de 1.934 persones s’han beneficiat de l’actuació del Centre Català de Solidaritat en temes de drogodependència i 1.287 del suport en habitatge social de la Fundació Foment de l’Habitatge Social.

Càritas constata que es consoliden els signes de desigualtat

Al seu torn, Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya ha posat de manifest que la crisi econòmica ha estat més profunda i més prolongada que les anteriors, i ha colpejat amb més força les persones més vulnerables, i això succeeix perquè tenir una feina ja no garanteix unes condicions de vida dignes (el 12% dels treballadors catalans són pobres), el sistema educatiu no aconsegueix reduir les diferències familiars (la pobresa es multiplica per dos entre aquelles persones amb pares que no han finalitzat cap etapa educativa) i les polítiques de protecció són insuficients.

Roig ha citat el darrer estudi de la Fundació FOESSA, que afirma que actualment vivim en una societat desigual, amb una integració social més dèbil i una exclusió social augmentada. “La ressaca de la crisi ens ha deixat una societat amb uns vincles més debilitats”.2

Càritas demana a les administracions públiques mesures urgents

Càritas Catalunya demana a les administracions públiques la promoció d’un treball decent que asseguri un ingrés just, seguretat al lloc de feina, protecció social per a les famílies, equitat de gènere i igualtat d’oportunitats. També demana que es continuï treballant per tal que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) arribi a tothom que la necessiti.

En l’àmbit de l’habitatge, Càritas Catalunya manifesta que cal garantir el dret a l’habitatge, amb l’augment del parc públic de lloguer social.

Pel que fa a les persones que tenen les dificultats afegides de la seva situació administrativa irregular, cal que es desvinculi el treball de la residència legal; i que els ajuntaments compleixin amb la seva obligació de garantir l’empadronament.

Finalment, el Cardenal Joan Josep Omella ha tancat l’acte agraint la presència a tots els professionals dels mitjans de comunicació que han assistit a la roda de premsa, i ha posat de manifest que “la Memòria anual de Càritas ens interpel·la directament a tots i a totes, i ens ajuda a analitzar i avaluar si avancem pel camí correcte”.

En aquest camí, ha destacat la tasca desenvolupada per les parròquies i comunitats cristianes i les entitats eclesials i els ha demanat que continuïn treballant perquè esdevinguin veritables espais d’acollida i d’esperança. “Uns espais on s’acullin els més necessitats, on sempre hi hagi algú disposat a escoltar. Una escolta atenta i que no jutgi. Un rostre i unes mans que regalin l’amor incondicional de Déu. Una veu que anunciï que no estem mai sols, que Jesucrist ressuscitat camina amb nosaltres”.


Comparteix.