Dia Universal dels Drets de l’Infant. Comunicat “La vulneració dels drets de la infància: família i exclusió social a Càritas”

Aquest dimarts 20 de novembre és el Dia Universal dels Drets de l’Infant. Aquesta data commemora l’aprovació del Tractat Internacional que l’any 1989 va establir els drets fonamentals de tots els infants. Càritas ha publicat aquest comunicat que sota el títol “La vulneració dels drets de la infància: família i exclusió social a Càritas” demana polítiques per revertir la transmissió de la transmissió intergeneracional de la pobresa.

LA VULNERACIÓ DELS DRETS DE LA INFÀNCIA: FAMÍLIA I EXCLUSIÓ SOCIAL A CÀRITAS

La infància és un dels col·lectius més desprotegits de la nostra societat, sobretot si tenim en compte que al nostre país, la denominada pobresa infantil és la pobresa de les famílies amb fills i filles. A l’Estat espanyol no s’utilitza el concepte de nenes i nens en situació d’abandó, sinó que es fa referència a menors d’edat que viuen en llars exposades a la pobresa i a l’exclusió social. Per tant, creiem que és més correcte, en un context com el nostre, parlar de “la pobresa de les famílies amb fills i filles” com una de les grans debilitats de la nostra societat.

Segons l’última enquesta EINSFOESSA de 2018, el 23% dels menors d’edat al nostre país es troben en situació d’exclusió social. Aquest fet implica que gairebé una quarta part de la nostra infància està desenvolupant-se en un context de mancances o necessitats. Comptar o no amb menors a càrrec en una llar pot ser la diferència entre l’exclusió i la integració, ja que, en l’actual escenari el 21% de les llars amb menors a càrrec es troben en situació d’exclusió (el 16% en les llars sense menors). Aquesta xifra augmenta fins al 28% quan es tracta d’una llar monoparental i al 33% si es parla de famílies nombroses.

Aquesta situació ens indica la falta de garantia de l’efectivitat dels drets humans i de la insuficient dedicació a les polítiques socials dirigides a la infància en particular i a la família en general. Això genera situacions de pobresa a nens, nenes i famílies que s’allarguen en el temps i que, a vegades, continuen, fins i tot, quan els nens i nenes creixen i constitueixen la seva pròpia llar.

Amb tot, el què més preocupa en la infància i adolescència a l’Estat espanyol, són els elevats nivells de desigualtat tan grans que existeixen. Avui en dia la igualtat d’oportunitats és més una aspiració que una realitat per l’elevat risc que tenen aquelles persones que han viscut la seva primera etapa vital dins d’una llar amb pobresa i que pot generar problemes econòmics i situacions de pobresa en la seva vida adulta. És el que denominem “transmissió intergeneracional de la pobresa”. És a dir, estem generant des de la infància una desigualtat que, de no corregir-se en el futur, només pot acabar generant una societat i en un món encara més desigual i injust.

Perquè la Infància sí que és important. El seu valor social va molt més enllà. No és només un assumpte de les seves famílies (que ho són) sinó de tota la societat. El cost de desatendre a la infància és enorme i l’aposta política i social és possible i necessària. Cal posar a la Infància de protagonistes en aquest món d’adults que estem creant. La desigualtat d’oportunitats, l’abandó i el fracàs escolar no tenen una repercussió només en la pobresa i en la seva transmissió generacional, sinó també en els recursos que es generen pel ben col·lectiu, en definitiva, en la societat en la qual vivim.

El present de moltes persones, el dia a dia de moltes famílies, així com el futur de la nostra societat depèn de com protegim la infància i la família. Frenar aquesta transmissió intergeneracional necessita una visió integral de la infància, des d’un enfocament dels drets humans i del coneixement de la realitat dels nens i nenes que esdevingui el criteri clau des del qual programar les polítiques socials.


Comparteix.