Dia de les persones sense llar. Càritas reclama voluntat política i compromís comú per a eradicar el sensellarisme

Acabar amb el sensellarisme és possible, és imprescindible i és urgent. Amb aquest triple objectiu, les entitats socials que promouen el Dia de les Persones Sense Llar 2018, que se celebra aquest diumenge 25 de novembre, volen dir prou a les situacions de vulneració de drets, d’invisibilitat, de sofriment, de viure en el carrer, d’inseguretat, d’agressions, de no poder accedir a un habitatge i, en definitiva, de no tenir llar afecten unes 40.000 persones a l’Estat espanyol.

Sota el lema “I tu què dius? Digues prou. Ningú Sense Llar”, Càritas, Faciam (Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda Marginats), XaPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar) i besteBI (Plataforma per l’Exclusió Residencial i a favor de les Persones Sense Llar) -que són les organitzacions promotores de la jornada— urgeixen a tota la societat, a les administracions públiques i a cada ciutadà a posar un límit a situacions tan doloroses i a transformar unes polítiques públiques que no afavoreixen l’accés i exercici dels seus drets humans a les persones que manquen d’habitatge.

A més de veure negat el seu dret a un habitatge, les persones sense llar, com que no tenen empadronament, veuen vulnerat el seu dret a la salut, a la protecció social i a l’exercici de molts dels seus drets ciutadans, com és el vot.

Algunes dades

Són nombroses les dades que les entitats convocants qualifiquen de “descart social” que constaten que “com a societat no estem avançant en igualtat ni en el ben comú, i que aquest no és el camí per el qual hem de transitar”.

– Segons el “Tercer Informe d’Exclusió Residencial a Europa” elaborat per FEANTSA i la Fundació Abbé Pierre, un total d’11 milions de llars europees manquen d’un allotjament adequat i viuen en el carrer, en recursos socials o allotjats en cases de tercers. En tota Europa el fenomen del sensellarisme augmenta, fins i tot en països que estan experimentant un fort creixement econòmic, com Alemanya. Només dos països europeus, Finlàndia i Noruega, han experimentat una reducció del nombre de persones sense llar.

– A Espanya, l’última enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de 2012 refereix que són 22.938 el nombre de persones en situació de sense llar. L’Estratègia Nacional Integral per a Persones Sense Llar 2015-2020 fa un intent per aproximar una xifra més adequada a la realitat, en estimar que la xifra de persones en situació de sense llar és de 33.275 persones.

– Pel que fa a les dades d’atenció i acompanyament, s’estima en aproximadament 40.000 el nombre de persones en situació de sense llar acompanyades per Càritas a l’Estat espanyol.

– Una mitjana de 16.437 persones va ingressar en centres d’acolliment d’emergència per dia en 2016 a Espanya, un augment del 20.5% respecte a 2014 (INE, 2016).

– Segons el recent informe de la Fundació FOESSA “Anàlisi i Perspectives 2018”, en els últims anys la situació d’exclusió en la dimensió d’habitatge es redueix un 19% pel que fa a les dades de 2013, afectant un 23,7% de la població, xifra similar a la registrada en el període anterior a la crisi. 6 de cada 10 persones en exclusió es troben per primera vegada afectades en la dimensió de l’habitatge.

– Segons xifres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), durant 2017 s’han dut a terme a l’Estat espanyol 100 desnonaments al dia per impagament de lloguer. Axó vol dir, que cada hora quatre famílies s’han quedat en el carrer.

– L’Estat espanyol és un dels països europeus amb menor percentatge d’habitatge públic i social (VPO). El mateix Ministeri de Foment reconeix també aquesta escassetat de promoció de l’habitatge social en l’elaboració de l’Agenda Urbana Espanyola, en el marc del compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides per a 2030

– L’últim cens d’habitatge de l’INE de 2011 recull 3.443.365 habitatges buits. D’elles, 13.504 són habitatges protegits de les Administracions Públiques.

– El pressupost total destinat a habitatge s’ha retallat un 75% en els últims 8 anys.

Propostes per a erradicar el sensellarisme

Al costat de la diagnosi sobre la dimensió del problema, les organitzacions reclamen polítiques públiques que permetin acabar amb aquest escàndol. Pel qual, Insisteixen en recordar que l’accés a un habitatge adequat no és privilegi, sinó un dret humà.

En relació amb la política pública d’habitatge, la campanya posa el focus en sis eixos:
a) ampliar el parc d’habitatge de lloguer social;
b) impulsar l’habitatge social com a equipament públic i promocionar l’ús dels habitatges buits;
c) regular el mercat de lloguer; establir la Taula de Coordinació Intersectorial de l’Estratègia Nacional de Promoció de l’Habitatge;
d) crear una tipologia d’habitatge social específic per a persones en situació de sense llar;
i) i estimular la participació de les persones en situació d’exclusió residencial en el disseny, seguiment i avaluació de les estratègies d’habitatge basades en drets humans.
Un altre aspecte estratègic en la solució dels problemes de sensellarisme és el de la prevenció, de manera que sigui possible anticipar-se a la pèrdua de la llar i a les situacions de carrer. Per aquesta raó, les entitats subratllen la necessitat de treballar en la prevenció de desnonaments, en la intervenció primerenca en situacions de ruptura familiar, o en assegurar l’allotjament després de la sortida d’una institució.

També cal engegar un sistema de garantia d’ingressos mínims i suficients suposaria una mesura eficaç per a lluitar contra la pobresa en general i, molt especialment, per a protegir a les persones en situació de greu exclusió, com és el cas de les persones sense llar.

Una mirada de gènere

Enguany, la celebració, el 25 de novembre, del Dia de les Persones en Situació de Sense Llar coincideix amb el Dia Mundial de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Per aqueixa raó, la Campanya vol visibilitzar la realitat de les dones en situació de sense llar, sovint invisible i desconeguda, i que en molts casos pateixen situacions de major vulnerabilitat que els homes a causa de la falta d’adequació dels serveis a la seva realitat.

A més, les entitats convocants subratllen que, entre les raons que portarien a les dones a adoptar aquestes formes de sensellarisme encobert, està el fet que dormir en el carrer comporta major perill i un major estigma social per a elles. Nombrosos estudis recullen el risc més gran de les dones de patir abús sexual i un altre tipus d’agressions quan pernocten en el carrer i mostren també que les dones pateixen una major deterioració de les seves condicions físiques i mentals quan es troben en una situació de carrer.

Aquests condicionants de gènere determinen que les dones recorren, com una estratègia de seguretat personal i d’autoprotecció, a formes de sensellarisme poc visibles, tractant de passar desapercebudes fins i tot quan es troben ja en una situació de carrer.

Paper dels mitjans de comunicació

Com cada any, la campanya interpel·la també a la ciutadania i als mitjans de comunicació, per a involucrar-se en l’erradicació d’aquest problema. A la ciutadania, les organitzacions conviden a mirar a les persones sense llar amb les quals cada dia ens creuem, entenent la seva situació com una vulneració de drets humans.

I als mitjans de comunicació, proposant-los una informació més propera a la realitat de les persones en situació de sense llar, allunyada de mirades estereotipades o sensacionalistes i que incorpori la vulneració de drets a la narrativa comunicativa.


Comparteix.