Jeroni Vinyet, director de Càritas Arxiprestal de Vic: “En molts casos, a part de mancances econòmiques, hi ha un problema de solitud”

Jeroni Vinyet s’ha estrenat com a director de Càritas Arxiprestal de Vic, substituint Santi Saborit. Vinyet ja formava `part de l’anterior equip directiu d’aquesta Càritas. La junta la integren Pilar Mayans (sotsdirectora), Ramon Rossinés (tresorer), Josep Vivet (secretari) i Josep Masnou (vocal).

Vostè ja era secretari en l’anterior equip de direcció de Càritas arxiprestal de Vic. Què suposa fer un pas endavant i assumir-ne la direcció?, Hi haurà algun canvi en la línia d’actuació del seu predecessor?
Dos membres de l’equip anterior vàrem decidir continuar aquella tasca comptant amb noves incorporacions. Entenem que tenim l’experiència d’aquests darrers anys i que, amb la saba nova que entrava, es pot disposar d’una nova junta que doni continuïtat al treball que es desenvolupa dins de Càritas Arxiprestal de Vic. Aquest pas endavant vol dir assumir més responsabilitat i al mateix temps més dedicació. La junta nova pretén continuar els projectes existents i, mitjançant alguns canvis, intentar millorar-los.

Quin és aquell projecte pendent o en desenvolupament que com a nou director li faria una especial il·lusió desenvolupar?
Un dels nostres propòsits se centrarà a donar força al projecte de comunicació, ja que som conscients que, tot i tenint un gran reconeixement ciutadà, no són prou coneguts tots els projectes i tasques que desenvolupa Càritas. S’han anat fent convenis i col·laboracions amb empreses, amb el comerç de Vic, amb la Universitat de Vic (UVIC), amb els serveis de Salut mental… per aconseguir que millori el coneixement de l’entitat i a la vegada incrementar les ajudes de tot tipus per portar a terme els 14 projectes actuals, i amb aquesta finalitat, aconseguir alleugerir el patiment de les persones.

Com s’organitzarà l’actual equip i seria important l’entrada de més persones voluntàries a l’equip de Càritas?
Actualment l’equip el formem cinc persones, els quals ens hem repartit la responsabilitat dels diferents projectes i a la vegada el seu control. Constatem que per incrementar l’eficàcia ens faria falta l’entrada de més persones, estem donant veus però és una mica difícil trobar persones que hi puguin dedicar el temps necessari.

En totes les entitats, no només Càritas, es parla que costa l’entrada de gent jove. En el cas de Càritas com es pot atraure a la gent jove?
Com he comentat abans, hem de potenciar la comunicació, utilitzar les noves tecnologies que això connecta molt amb el jovent, fem i tenim previst més xerrades a les escoles, contactes amb estudiants de la Universitat de Vic… Creiem que potenciant això, podria augmentar el voluntariat de gent jove.

En els darrers anys s’ha parlat molt de si Càritas acabava suplint tasques que pertocarien a l’administració. Quina ha de ser la relació/col·laboració amb les administracions locals?
És cert que si Càritas no existís, aquesta tasca hauria de fer-la l’administració, i amb un cost molt més elevat, ja que nosaltres fem les tasques amb molt voluntariat. L’administració, doncs, ha d’ajudar a cobrir els costos d’aquestes activitats mitjançant subvencions i ha posat fàcil la nostra feina.

S’ha parlat en els darrers mesos sobre com s’ha de gestionar l’alberg social de Vic. Quina és la fórmula ideal? S’han sentit menystinguts en alguns moments per l’Ajuntament de Vic?
La normativa actual fa que cada vegada sigui tot molt més rígid, tant en la gestió que s’ha de portar a terme com amb l’adequació dels locals, gestió dels projectes amb persones professionals, horaris d’obertura… i això fa que ens sigui difícil poder enquibir-ho en el nostre pressupost. El conveni de gestió de l’alberg que tenim amb l’Ajuntament de Vic ha finalitzat el dia 31 de desembre 2016. S’ha fet una licitació publica i, pels motius que hem comentat, no hi hem participat. Si què hem demanat com a Càritas que en el cas que nosaltres deixéssim la gestió de l’alberg, això no suposés tornar a veure persones dormint al carrer i podem dir que sempre hem estat escoltats. A la vegada he de dir que no hem tingut el sentiment de ser menystinguts.

En xifres econòmiques (atur, facturació…), els mitjans parlen de “les mateixes xifres d’abans de la crisi”. És publicitat del capitalisme salvatge? Quines diferències troben els tècnics de Càritas, d’ara o abans de l’actual “crisis econòmica”?
Abans de caure en la crisi actual que ja porta una llarga durada, crec que era molt diferent la necessitat d’ajuda que tenien les persones. Avui veiem que les necessitats continuen però els destinataris canvien. S’han incrementat l’ajuda a persones autòctones, principalment persones grans amb pensions molt minses, i han baixat les foranes, aquestes últimes potser degut que, davant la falta de llocs de treball, han migrat a un altre país.

S’ha parlat molt ara, en l’àmbit social, hi ha unes necessitats amagades. En una ciutat com Vic quines detecten que són i com es poden combatre?
Quan parlava abans de l’increment de les persones autòctones, hi ha la dificultat afegida que a vegades -per vergonya o per orgull- en veure’s en la necessitat de demanar ajuda, no ho expliciten i no venen a Càritas. Això complica poder solucionar el seu problema. Tot i així detectem els casos a través d’una botiga de barri, d’un veí o de la mateixa parròquia. Una vegada conegut el cas les nostres tècniques fan la valoració, i es dóna l’ajuda que es creu necessària. Ens trobem que en molts casos a part de mancances econòmiques hi ha un problema greu de solitud que, gràcies el nostre voluntariat, s’hi pot posar remei.


Comparteix.