“Es urgente despertar del sueño de la cruel inhumanidad -más que sueño, pesadilla- y ponernos un colirio en los ojos para hacernos conscientes, de que estamos sosteniendo un sistema que está en guerra contra la vida, porque atenta contra las bases mismas de su materialidad y se construye sobre el expolio del Sur global.”
Pepa Torres, teóloga
Presentació
Com cada any per aquestes dates, fem la memòria del treball i de la vida de Càritas de l’any anterior. L’any 2020 ha estat sens dubte un any molt peculiar i difícil.
Per a Càritas Anoia Segarra ja havia de ser un any de canvis:
– L’inici d’un procés de traspàs a l’ajuntament dels serveis bàsics d’atenció social de les famílies empadronades al municipi per tal d’ampliar i reforçar les activitats de formació i orientació laboral.
– L’obertura d’un pis d’acollida per a joves al barri de Montserrat. Des de l’estiu hi viuen sis nois, que cobreixen totes les places disponibles.
– La incorporació del rober, el taller Itinera i la botiga De mà en mà al projecte Moda-Re de la mà de la fundació Formació i Treball, de Càritas.
I amb tot això, el mes de març va arribar la Covid, el confinament i les mesures restrictives pel que fa a reunions, cursos i altres trobades. La Covid ens va exigir donar resposta immediata a les necessitats més primàries i mantenir el contacte amb les persones vinculades a Càritas, a través del seguiment telefònic o telemàtic i amb una atenció presencial reduïda.
Entre les pèrdues que ha comportat la pandèmia, volem recordar les persones que han patit la malaltia i algunes que han mort. També hi ha hagut una disminució del nombre de voluntàries, que eren persones de risc o d’edat avançada. I no s’han pogut realitzar pràctiques dels cursos de formació i ni projectes, com el de Família i escola.
Sense cap dubte, la pandèmia ha tingut un gran impacte de forma directa o indirecta en la nostra tasca i ha afectat greument les persones que ja patien una situació de precarietat.
L’únic fet positiu és que la Covid ha posat tres conceptes en el centre de la vida de tothom: interdependència, vulnerabilitat i cures. Ens ha fet evident que en l’actual món globalitzat tots som dependents els uns dels altres i que tots som vulnerables. També hem pres consciència de la importància de les cures i dels serveis públics i essencials. Són tres conceptes que estan en el centre de la nostra acció i de la nostra visió i són la nostra raó de ser i d’actuar.
Aquesta realitat ens ha ajudat a adonar-nos de situacions que ja existien abans de la pandèmia, però que ara s’han agreujat com:
Les condicions de vida de les persones «sense papers», que veuen com es fa cada cop més difícil la seva incorporació al treball i a la formació.
– Les conseqüències de la precarietat laboral, que comporta l’augment de persones sense cap ingrés.
– La dificultat de trobar un habitatge digne per a les persones sense recursos.
– La bretxa digital: la dificultat de fer gestions telemàtiques i de seguir les formacions i cursos digitals.
– La desigualtat en el punt de partida dels nens i nenes pel que fa a l’èxit escolar.
Cal, doncs, una actitud oberta i atenta per adaptar-nos a les noves demandes i per denunciar tot allò que dificulta la dignificació de les persones, com la llei d’estrangeria, el fet que l’habitatge en lloc d’un dret sigui una font d’especulació i les lleis que encobreixen la precarietat laboral.
També volem agrair la resposta de moltes persones que s’han acostat a Càritas, ja sigui per fer donatius o per fer voluntariat.
I, per acabar, esperem que la vivència de la pandèmia comporti la reflexió i l’avenç cap a unes condicions de vida més solidàries i centrades en la cura de les persones.
Montserrat Roca
Directora de Càritas Arxiprestal d’Anoia-Segarra
Podeu baixar o veure la Memòria 2020 clicant aquí